Menú
Exposició
Fernando Gordillo. Los panaderos, Pedro Bernardo, Ávila, 1967. © Fernando Gordillo. Colección Foto Colectania

Exposició "Espanya endins " al Centro Cultural Cordón (Burgos)

"Espanya endins" recupera la fotografia com un territori en què veritat i ficció comparteixen escenari. Organitzada segons la mirada de cadascun dels fotògrafs presents en la mostra, l'exposició vol abordar de manera conjunta el ric tresor cultural d'una gran part del país des de perspectives formals i vitals diferents. Les influències i ressonàncies entre els quatre autors escollits ens permeten plantejar-la com una mostra única, però també, i a la pràctica, com quatre exposicions autònomes generades amb el concurs dels fons de la Fundació Foto Colectania.

Rafael Sanz Lobato, Premi Nacional l’any 2011 i pioner de la fotografia antropològica; Fernando Gordillo, un dels pilars de la fotografia espanyola dels anys setanta; Cristina García Rodero, Premi Nacional de Fotografia el 1996 i autora de l'emblemàtic llibre España oculta; i Cristóbal Hara, representat en importants museus com el Stedelijk d'Amsterdam, l’Art Institute of Chicago, el Reina Sofia de Madrid o el Victoria & Albert de Londres, han donat forma a una exposició que vol ser una mirada metafòrica cap a l'interior d'Espanya, a la seva intimitat i a les seves entranyes. En paraules d'Ortega i Gasset, a qui Cristóbal Hara li agrada citar: "només allò fantàstic pot ser exacte".

La influència i el mestratge de Rafael Sanz Lobato (Sevilla, 1932 - Madrid, 2015) determinen, per acció o per omissió, el treball de les generacions posteriors. Dotades d'un blanc i negre poderós, les seves imatges sempre es posen al cantó del retratat, traspuen humanitat, no jutgen, però, sobretot, no banalitzen allò que capten. L'exposició ha volgut respectar la seqüència natural de les sèries i mostrar-les tal com ell les va concebre, en particular les preses entre els anys 1970 i 1971 a la localitat de Bercianos de Aliste, Zamora, i les pertanyents a la sèrie "Rapa das bestas" a Sant Lorenzo de Sabucedo, Pontevedra; sense oblidar tampoc les imatges obtingudes a Camuñas, Toledo, o a Pedro Bernardo, Àvila.

En certa mesura Fernando Gordillo (Madrid, 1933-2015) representa un camí oposat al de Sanz Lobato. El primer, va ser membre de l'associació anomenada "La Palangana", un grupuscle que es volgué sempre reduït i exclusiu. El segon, en canvi, optà per "La Colmena", on s’agrupaven tots els fotògrafs propers al fotoperiodisme i al neorealisme. Gordillo és autor d'un corpus d’obra tan exquisida i exigent com escassa en nombre. A l'exposició s’hi mostra la seva famosa sèrie dedicada a Pedro Bernardo, Àvila, un veritable assaig fotogràfic realitzat entre 1958 i 1972. Les imatges son còpies d’època positivades en gran format pel propi autor i es mostren per primera vegada al públic en aquesta exposició.

Cristina García Rodero (Puertollano, Ciudad Real, 1949) potser sigui la fotògrafa espanyola més influent dels últims anys. El seu llibre España oculta ho canvià tot. Publicat el 1989, va suposar quinze anys de treball en què l'autora va recollir "des de la fe més profunda a la diversió més descarada". L'exposició mostra vint imatges pertanyents a Espanya oculta i Europa. El Sud, un altre dels seus llibres emblemàtics, publicat el 1992. Garcia Rodero reconeix sense embuts el mestratge de Sanz Lobato. Com succeeix amb ell, la fotografia de Garcia Rodero sovint ha estat qualificada d’"antropològica", però ella replica: "Mai vaig estudiar antropologia, m'interessa de manera intuïtiva. Sempre he tingut un desig de conèixer l'altre [...]. M'estimula molt el descobriment: aquests primers segons de desconcert ".

Fotoperiodista durant anys, Cristóbal Hara (Madrid, 1946) va renunciar al blanc i negre enmig d'una crisi creativa per reivindicar-se com un extraordinari colorista a partir de 1985. Hara no entén el seu treball sense una implicació i un esforç emocional absoluts. A l'exposició trobem imatges de la "Rapa das bestas", d'enterraments, d'imatgeria sacra, de carnestoltes o de toreros, tots ells captats d'una manera molt diferent de com ho van fer els altres autors d'aquesta exposició. S'ha dit d'Hara que fotografia l'extraordinari d’allò ordinari, l’atípic d’allò típic, l'estranyesa en l'alegria, la solitud en la companyia.

Producció: Fundación Caja de Burgos
Col·lecció: Fundació Foto Colectania
Direcció d’exposició: Javier Del Campo
Selecció i curadoria: Pepe Font de Mora i Javier Del Campo
Coordinació: Violeta Cañigueral